General

La crisi de finançament també ofega el desenvolupament del PNH .

Desencís. Aquesta és la paraula que millor resumeix els ànims que es van plasmar el 23 de desembre durant la darrera reunió de seguiment del Pacte nacional per l’habitatge –signat el 8 d’octubre del 2007–. La manca de finançament està ofegant tot el sector immobiliari i també complica el desenvolupament dels objectius marcats en matèria d’habitatge social.Per això, cada vegada són més els signants que demanen una reformulació del PNH o, si més no, un acord paral·lel que incideixi a solucionar els problemes de finançament. Els agents del sector reclamen un canvi d’actitud per part de les entitats financeres que permeti desencallar la situació de col·lapse. «Ara el pacte està aturat; caldria fer un nou pacte perquè les entitats financeres assumeixin un nou compromís, perquè, del que van signar el 2007, no han fet res», diu Néstor Turró, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques. Aquesta reformulació, diu el sector, ha de ser urgent, ja que, com destaca el president dels promotors catalans, Enric Reyna, «no n’hi ha prou amb la bona voluntat de totes les parts; cal finançament perquè, si no, aquest pacte pot fracassar estrepitosament». La crítica arriba també des del sector cooperatiu, que pateix importants restriccions a l’hora de subrogar les hipoteques amb els seus socis. El president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, Pere Esteve, destaca que, tot i que el PNH «és una bona eina», la dinàmica del mercat ha fet que «molts aspectes vagin quedant coixos». El nou panorama reclama noves aportacions i, en aquest sentit, el president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, Rafael Romero, creu que caldria «replantejar les prioritats del PNH, i també les del recentment aprovat Pla estatal de l’habitatge, i posar l’èmfasi en la renovació i el manteniment del parc ja existent, i també en el lloguer». Per la seva banda, la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, admet que «la situació no és fàcil», però demana temps per fer efectives les mesures. La reunió de desembre va servir perquè el Govern posés sobre la taula algunes de les darreres mesures per impulsar el HPO. Una d’elles és la compra, a través de l’Incasòl, de 500 pisos de l’estoc del mercat lliure per reconvertir-los en habitatge protegit a uns preus que implicaran rebaixes d’entre el 30% i el 50% segons la zona. Per això s’ha obert un concurs perquè els promotors presentin propostes i que es mantindrà obert fins al 20 de febrer. Segons Trilla, ja tenen cinquanta sol·licituds de promotors i, si s’hi afegeixen totes les trucades demanant informació, se superarien de sobres els 500 pisos. Aquest optimisme, però, no és del tot compartit pel sector. «Molts pocs promotors voldran anar a aquests preus i per això només es parla de mig miler de pisos; aquesta mesura no serà cap solució», diu el president del Col· legi d’API, Joan Ollé i Bertran. El Govern també ultima un acord amb les entitats financeres per recomprar pisos protegits (uns 300 l’any) quan els seus beneficiaris incorrin en una situació d’insolvència. Trilla confia a poder tancar l’acord la setmana que ve. Per a la secretària d’Habitatge, això demostra que «les coses estan avançant, no estem aturats». El sector també tem que una de les principals línies d’acció, les ARE (àrees residencials estratègiques), que tot just ara l’executiu està negociant amb els ajuntaments, es vegin afectades. El pla preveu noranta ARE (uns 90.000 habitatges), que s’haurien d’aprovar definitivament el març. De moment, però, tres ajuntaments ja han dit que no al pla i tot fa apuntar que, un cop es tinguin signades les ARE, el procés de desenvolupament serà lent. Com destaca Reyna, «qui començarà a fer avui una urbanització si no es tenen perspectives de poder vendre després? D’on sortiran els diners per fer-ho?», es pregunta. Carme Trilla admet que el punt primordial ara és el crèdit al promotor. «És en aquesta línia en què estem treballant», hi afegeix. Segons el pacte, el 2008 s’havien d’iniciar 12.000 habitatges protegits. El primer semestre de l’any, la darrera dada oficial, el Departament d’Habitatge en comptabilitzava uns 4.500 i Trilla confirma que no se superaran els 11.000 pisos. La secretària d’Habitatge no tanca l’opció a reformular el pacte, però destaca que les darreres mesures aprovades pel Govern «són justament una manera d’adaptar-nos als canvis en el context». Mentre falta el finançament, els promotors critiquen el que consideren competència deslleial. I no és només que alguna entitat financera posi a la venda els seus pisos amb rebaixes del 30%. «Si jo veig a la web d’una caixa d’estalvis que ofereix una hipoteca pel 100% del pis, a quaranta anys i amb un interès de l’Euribor +0,25%, però la condiciona a la compra d’un dels seus pisos, això no és competència deslleial? Per què no ofereix el mateix als meus compradors?», es lamentava el president de l’APCE durant unes jornades organitzades pels promotors aquesta setmana.

Artícle publicat a “Dossier econòmic” el 31 de Gener del 2009
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

General

La vivienda de segunda mano cae un 11% en 2008

El precio de los pisos usados ha caído en el cuarto trimestre del año un 5% en Barcelona, descenso que, por primera vez desde 2003, se registra en todos los distritos de la ciudad, según datos del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Inmobiliaria de Barcelona. Con éste ya son siete los trimestres consecutivos de reducción de precios que se registran en la capital catalana.
El valor medio de las viviendas de segunda mano se sitúa actualmente en 4.457 euros por metro cuadrado, un 5% menos que en el trimestre anterior y un 11% menos que el año pasado, según el estudio trimestral elaborado por la red Comprarcasa. Pese al descenso generalizado de los precios, estos se han comportado de manera diferente durante el último año según los distritos. Así, mientras en la zona alta sólo han bajado un 1%, en Ciutat Vella lo han hecho un 18%.
Según Joan Ollé, presidente del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Inmobiliaria de Barcelona, estas diferencias de precios se deben a que en la zona alta los compradores tienen más posibilidades de obtener financiación, por lo que se siguen produciendo transacciones y la reducción de los precios no es tan fuerte, mientras que en otros distritos en los que los compradores tienen más problemas para conseguir financiación, es necesario ajustar los precios.
Según datos de los Apis, la crisis financiera e inmobiliaria ha provocado que un piso pueda venderse ahora un 30% o un 40% por debajo del precio al que se ponía a la venta en Barcelona en 2005 y 2006, porque cuando las entidades asumían su financiación apenas había negociación entre las partes.
Ollé cree que la actual situación podría empezar a repuntar, ya que el mercado está empezando a moverse y comienzan a registrarse más negociaciones y visitas para comprar pisos. En su opinión, en cinco años se pueden recuperar los precios de los pisos de segunda mano en la capital catalana y volver a los máximos históricos que se consiguieron durante el ejercicio 2006.
En el Eixample izquierdo, el precio ha bajado un 2% en el cuarto trimestre del año y un 7% en todo el año; en Les Corts, un 5% en el último trimestre y un 10% en todo 2008; y en Gràcia el descenso ha sido del 7% y del 12%, respectivamente.
En Sants-Montjuïc, el precio ha caído un 5% en el cuarto trimestre y un 13% a lo largo de todo 2008, mientras en Horta-Guinardó los pisos usados han bajado su precio un 2% en el último trimestre y un 8% en 2008. En Nou Barris y Sant Andreu, el precio de los pisos usados se ha reducido un 6% y un 8%, respectivamente, en el cuarto trimestre, y un 10% y un 11% durante todo el año.

Artícle publicat a “Expansión” el 19 de Desembre del 2008
Per veure l´Artícle podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona