General

El éxito de tu negocio depende de una buena ubicación.

¿En la esquina o en el medio? ¿En pleno centro o en alguna calle colindante? ¿Dentro de un centro comercial o en un bajo? Decidir la ubicación de un local comercial no es ninguna tontería, si no que de ello dependerá gran parte del éxito del negocio.
Muchos emprendedores que abren negocios en locales comerciales lo hacen sin haberle dado la suficiente importancia a la ubicación del local. Quizás por querer ahorrarse unos euros al mes, quizás por que simplemente no pensaron que era tan importante. Pero sí lo es.
Quién no ha visto alguna vez un ‘local gafado’ en el que todos los que han abierto algún tipo de negocio han terminado cerrando.  ¿Es que el local está maldito? No, seguramente el tipo de negocio no se ajustaba ni al tipo de local, ni al público de la zona.
Dicho esto, si eres emprendedor y estás buscando un local comercial de alquiler, ten en cuenta estas variables y consejos:
1. Escoger la zona
Este es el primer paso para ubicar tu local y para ello, debes pensar qué tipo de cliente es el tuyo, por donde se mueve y cuáles son sus hábitos de compra. Un ejemplo muy claro: si vendes ropa de alta costura, debes buscar un local que esté ubicado en las calles más céntricas y comerciales de la ciudad, por ejemplo, Rambla Catalunya o Paseo de Gracia en el caso de Barcelona.
Si por el contrario, vendes ropa más barata, destinada al gran público con poder adquisitivo medio, debes ir a barrios más populares, como podría ser el barrio de Sants en Barcelona. ¿Es que en Sants no vive gente con mucho dinero? ¿Es que la gente que no tiene un gran poder adquisitivo no compra en el centro? Claro que sí, pero la cuestión es buscar aquella zona donde haya una mayor concentración de personas que se correspondan con el perfil de tu cliente potencial.
Veamos otro ejemplo aplicado en el caso de oficinas. Si tienes un despacho de abogados o una gestoría, qué mejor que instalarte cerca de las administraciones públicas que tengan relación con tu actividad profesional. Toda persona que acuda a ellas podría ser tu cliente potencial y seguro que te repercute positivamente.
2. Determinar la calle
Y este es el segundo paso y el más complicado porque no depende solo de lo que tú quieras si no de la disponibilidad de locales comerciales en venta o alquiler que haya en ese momento dado. Para seleccionar la calle óptima para tu negocio, ten en cuenta estas variables:
  • Céntrico no siempre es garantía de éxito. Hay calles que son céntricas pero que quizás están muy cerca de otras que lo son aún más o que el tipo de negocio que predomina no se ajusta a tu perfil de cliente. En ese caso, estarías pagando un alto precio por un poco impacto.
  • ¿Izquierda o derecha? ¿Sol o sombra? Dicen los expertos en marketing que la gente suele caminar más por las calles soleadas y que al caminar, solemos mirar más hacia el lado derecho.
  • La fama de las esquinas. Se suele decir que las esquinas son buenas para ubicar un negocio pues abarcan dos calles o incluso más, si están en una gran intersección, por lo tanto, tienen más visibilidad. Pero que una esquina te funcione o no depende del tipo de negocio. Además, tienes que tener en cuenta que deberás invertir más en letreros, iluminación y escaparates, para que se vean de ambos lados.
  •  El mobiliario urbano puede influir. Si tienes un local con un paso de peatones justo enfrente tendrás más tránsito de personas. Pero si por ejemplo, tienes una columna que tapa la visibilidad de tu escaparate te perjudicará. Este es otro aspecto a tener en cuenta cuando visites locales.
  • La presencia de competidores directos, en principio, en una misma calle te perjudicará. Pero si es son muchos puede ser incluso positivo, pues atraerá a toda le gente que busca ese producto en particular.
¿Qué te parecen estos consejos? ¿Has tenido alguna mala experiencia con un local mal ubicado? 
Fuente: api.cat
General

La marca API, un valor consolidat.

Cada cop té més reconeixement a la societat; cada cop és més valorada pels propis preofessionals. La marca API es fa gran i el nostre col·lectiu amb ella. I per això enteniem que calia comptar amb la nostra pròpia plataforma de comunicació.
Quan vam iniciar l’aventura d’Immoscòpia, fa dos anys, no ens podíem imaginar que es convertiria tant ràpidament en aquell espai de reflexió del sector immobiliari que desitjàvem i que necessitàvem per a la nostra reinvenció professional.
A hores d’ara, Immoscòpia és més que una revista, més que una jordana anual. Més enllà de la inevitable pluja d’idees que ha animat les pàguines d’aquesta revista durant aquests dos anys, podem afirmar rotundament que a Immoscòpia debatem amb un únic objectiu: avançar solucions concretes viables que ajudin l’Administració publica, els professionals i el sector privat a assolir aquell «repte fascinant» del que parlàvem al primer editorial de la revista i que no és altre que aconseguir un sector eficient.

El col·lectiu d’API Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya és, sens dubte, el més representatiu  de la professió a tot Catalunya. Per aquest motiu, gran part de la seva tasca s’ha centrat en les relacions amb diverses institucions, de l’àmbit públic i privat, amb l’objectiu d’establir sinergies i amb el repte a l’horitzó de dignificar i augmentar el reconeixement social de la professió.
Hem volgut ser capdavanters en la creació d’eines específiques per a l’agent immobiliari, en especial amb la creació d’un dels projectes estratègicaments més importants del col·lectiu: Tecnoapi, destinat a millorar la rendibilitat i les oportunitats de negoci dels nostres membres.
Tecnoapi és indubtablement una plataforma professional de serveis per als agents immobiliaris pionera a tot l’estat espanyol i que dóna resposta a totes les necessitats dels professionals, permetent-los ampliar les seves oportunitats de negoci al mateix temps que reduir costos operatius. Mai abans una mateixa plataforma havia unit tants i tan variats serveis pensat i dirigits exclusivament per als professionals immobiliaris. 
Des d’aquesta plataformar, els nostres agents tenen accés a serveis imprescindibles per a la gestió diària de les seves agències, i el que és més important, poden millorar i professionalitzar els serveis que ofereixen als seus clients.
En definitiva, això és el que us volia dir, hem volgut posicionar-nos clarament com a líders del mercat immobiliari. Aquí us he citat exemples. A les vostres mans, en teniu un altre. Immoscòpia és i serà la plataforma des de la qual fer sentir la nostra, la vostra veu. 

Joan Ollé Bertrán
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.
General

Entrevista a Joan Ollé.

Entrevista de La Vanguardia a Joan Ollé con motivo del Barcelona Meeting Point.

1 – ¿Cuáles son los retos actuales del sector inmobiliario?

En estos últimos meses, las estadísticas apuntan a leves aumentos de precios, al menos en el sector residencial. De todas formas, y a pesar de que se tiende a generalizar, debemos tener presente que el mercado inmobiliario no es estándar ni uniforme, con lo que las situaciones pueden ser muy diferentes según el subsector (industrial, residencial, etc.) o la zona.
No obstante, el sector inmobiliario, tal como lo conocíamos, no volverá a existir. Y en este nuevo mercado es importante, entre otras cosas, adecuar la producción a la demanda real, pasar de las políticas de demanda a las de oferta y trabajar en la reducción de los costes de producción sin disminuir la calidad e implementando la sostenibilidad. Esa será la única manera de propiciar un modelo de mercado nuevo, mejor y más eficiente y de profesionalizar el sector inmobiliario.
En relación a nuestra profesión, tengo claro que el gran reto es exportar al resto de comunidades autónomas la regulación de la actividad de agente inmobiliario, protectora de los consumidores, que ya está operativa en Cataluña. Paso necesario para conseguir un sector más eficiente también.

2 – ¿Cómo se han adaptado los API a esta nueva realidad?
Profesionalizándose cada vez más. En este nuevo mercado, está clara la necesidad de segmentar en función del producto y su ubicación, así como la importancia de la especialización del profesional inmobiliario ante un mercado cada vez más globalizado. Esto significa que se deben establecer redes seguras de cooperación y colaboración, claro está.
Por otra parte, se evidencia la importancia de establecer un modelo más enfocado al cliente, incluso más empático, y menos enfocado a las ventas, así como la importancia de conocer las prestaciones del producto inmobiliario, pues estamos ante un consumidor cada vez más informado y exigente.
Aún así, es justo decir que probablemente en el colectivo API el componente profesional ha primado más que el empresarial y eso nos ha permitido soportar mejor la situación que a otros operadores del sector… eso sí, profesionalizándonos cada vez más, como comentaba anteriormente.

3 – ¿Qué valoración hacen de Immoapi, la plataforma que lanzaron en 2013?

Los colegios de API de Barcelona, Girona y Lérida, junto con la Asociación de Agentes Inmobiliarios de Catalunya decidieron unir esfuerzos y  liderar la confección de una serie de herramientas que hemos llamado Plataforma Immoapi. Entre nosotros representamos más de 2.500 oficinas de agentes inmobiliarios, lo que nos da fuerza suficiente para que aspiremos a grandes objetivos. 
La valoración de lo realizado hasta hoy es positiva, aunque somos exigentes y lógicamente es mejorable. Contamos con los recursos y la motivación necesarios  para que con la ayuda de nuestros colegiados y asociados podamos afinar todos los proyectos que tenemos en marcha. Queremos lo mejor y por eso ahora ya trabajamos en  nuevas versiones  mejoradas. 
En todo caso, Immoapi es uno de los proyectos estratégicamente más importantes del colectivo y de mayor envergadura, pero creemos que todo esfuerzo vale la pena cuando se trata de ayudar a nuestros agentes a dar un salto cualitativo en la profesionalización de sus servicios. 
Sabemos que tenemos en nuestras manos la posibilidad de crear  la mejor y más completa más completa plataforma de servicios para los agentes inmobiliarios.
General

Opinió sobre les mesures aprovades per reactivar el mercat immobiliari

El sector dels APIs, els agents de la propietat
immobiliari, dedicats a la venda i lloguer d’habitatges, creu que les mesures
aprovades divendres pel consell de ministres per afavorir i reactivar el mercat
immobiliari beneficiaran en realitat els bancs. Alerten, a més, que poden
afavorir l’especulació. Els APIs acusen les entitats financeres de donar
hipoteques només quan són per comprar habitatges de la seva cartera de pisos. A
Espanya hi ha actualment tres milions de pisos buits i 700.000 de nous a
l’espera, majoritàriament, de ser venuts. Un estoc que l’anterior i l’actual
govern han intentat dinamitzar cap al lloguer sense gaire èxit. Dins d’Europa,
Espanya és el país amb menys mercat de lloguer. De cada sis famílies, cinc són
propietàries i només un viu de lloguer. Ara el govern espanyol torna a intentar
animar el lloguer. Els contractes s’han reduït de 5 a 3 anys i les pròrrogues, a
1, serà més fàcil desnonar els inquilins si no paguen amb una ordre notarial i
el propietari avisant amb 2 mesos podrà recuperar l’habitatge.
Segons explica a TV3 Joan Ollé, president del
Col·legi d’APIs de Catalunya, les mesures presentades estan pensades perquè la
banca comenci a llogar el seu estoc. Critica, però, que no se’ls ha demanat
l’opinió.El govern espanyol també ha aprovat mesures en el mercat de venda
d’habitatges, si abans de finals d’any es compra un pis: el que es pagaria en
tornar a vendre’l es reduirà a la meitat. Una exempció que afavoreix -segons els
APIs- novament els inversors. Ollé apunta que com a molt hi haurà un 1 o un 2%
d’augment de vendes, però que no significarà el desllorigador de la situació. el
president dels agents immobiliaris, el sector és mort, a més de pervertit.
Denuncia que la banca no pot tenir interessos en el totxo quan són els
adjudicadors de les hipoteques. Per la seva banda, els defensors dels
consumidors alerten que la reforma torna a incentivar l’especulació.
General

Serfs del deute.

Moltes famílies van comprometre temeràriament el seu futur palanquejats financerament per sobre de les seves possibilitats. Ningú els va explicar els riscos. La cobdícia desenfrenada d’uns i altres, la manca d’ètica en l’assessorament professional causada per la inexistència d’estrictes regulacions sectorials sobre la mediació de transaccions i de crèdits sobre els immobles, la vinculació entre taxadores i bancs, les imprudències d’aquests últims, van ser elements excitadors i catalitzadors. Les culpes es reparteixen.

Avui patim les conseqüències, il·lusions trencades, frustacions i dolor. Sens dubte, una de les lamentables situacions que està generant més polèmica en els mitjans de comunicació són els desnonaments dels primers habitatges, és a dir, del que anomenem habitatge habitual d’una família. No hi ha compassió. La maquinària de l’Administració de justícia, a vegades a desgrat dels seus operadors i dels debats doctrinals i socials, ha de cenyir-se estrictament a la legislació sobre la matèria. En la majoria dels casos, els afectats es troben que, per manca de postors a la subhasta, el creditor s’adjudica l’habitatge per la meitat de la taxació que va donar origen al préstec i segueixen devent la resta dels imports acumulats per principal, per interessos de demora abusius i per costes i despeses. En molts casos, la manca de coneixements i l’angoixa que els produeix la situació i el procediment, psicològicament els bloqueja i els impedeix a priori trobar solucions que puguin minimitzar els resultats finals. Ho perden tot i queden sotmesos a quelcom semblant a l’històric sistema feudal de serfs de la gleva o la terra, nomes que ara són per a tota la vida serfs del deute.

Els preus dels habitatges han disminuït una mitja del 30% des de màxims que es van assolir al primer trimestre de 2007. Suposant, que és suposar molt, que tots els executats haguessin comprat a aquest màxim preu, avui haurien d’esperar poder trobar comprador per aproximadament el 70% del preu que en el seu moment van convenir (per cert, trobem a faltar en els procediments taxacions actualitzades). Si el banc va concedir hipoteques per imports superiors a la taxació que va causar el préstec o si va acceptar taxacions errònies, hauria de ser la seva responsabilitat.

Hem de buscar solucions. S’hauria de potenciar un mecanisme poc o mai utilitzat en el procés d’execució, com és l’encàrrec judicial de la venda directa si actor i executat estan d’acord. Amb això alliberaríem la càrrega dels jutjats, acompanyaríem professionalment el deutor rebaixant la seva angoixa i intentaríem obtenir el màxim preu amb major transparència. Els agents de la propietat immobiliària coordinats a través del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, és a dir, més de 2.000 professionals, ens oferim com a mediadors per ser una de les possibles solucions. A través d’aquesta mediació, els bancs, que disminuirien les seves despeses fixes, haurien de ser receptius a acceptar quitacions en funció de les circumstàncies de cada cas i facilitar el finançament del nou comprador. En cas contrari, estarien llastant en la seva contra, fins i tot, el resultat.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

General

Presentació de la Memòria d’activitats 2010 del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.

Dir 2010 és dir creació del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya. Aquesta serà, sense cap mena de dubte, una fita que recordarem durant molts anys, potser perquè ha centralitzat gran part de l’activitat de relacions institucionals d’aquest Col·legi des que l’any 2000 es va liberalitzar el sector.

Amb l’aprovació del Decret 12/2010, de 2 de febrer, pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya s’ha fet realitat una demanda que el nostre col·lectiu venia reclamant des de deu anys ençà i que reforça la nostra posició, sempre contundent, sobre la necessitat imperiosa de regular l’exercici de l’activitat immobiliària a Catalunya.

L’objectiu del Registre, primer d’aquestes característiques de l’Estat Espanyol i de naturalesa administrativa, és protegir el consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, però respectant alhora el lliure exercici d’aquesta activitat. En aquest sentit, podem expressar també la nostra satisfacció en relació a l’aprovació del Registre, donat que sempre hem desitjat que la nostra activitat sigui reconeguda i respectada per la resta de la societat, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència. A més, estem convençuts que el Registre no només beneficiarà els consumidors, sinó també la figura de l’agent immobiliari, dignificant l’activitat, així com augmentarà el reconeixement del col•legis d’agents de la propietat immobiliària i dels seus col·legiats.

En definitiva, l’entrada en vigor del decret que regula els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i la posada en marxa del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, juntament amb l’establiment de les pràctiques obligatòries, prohibides i el potent règim sancionador que imposa la Llei del dret a l’habitatge, modifiquen de forma contundent la normativa existent fins el moment pel que fa a l’exercici de la mediació immobiliària. Aquestes noves exigències sens dubte han de servir per depurar el mercat immobiliari i la identificació dels seus operadors ha de permetre que en igualtat de condicions per exercir, la lliure competència sigui finalment la que faci guanyar prestigi i confiança al sector, rebutgi als no professionals i situï a cadascú on li correspon.

En tot aquest procés, cal destacar, la nostra institució ha assumit una posició de lideratge que ha permés, entre d’altres, ser l’únic col·lectiu amb la possibilitat de compartir la placa distintiva del registre amb la col·legial, la qual cosa diferencia els membres de la nostra institució de la resta d’agents immobiliaris inscrits al Registre a més de constatar el respecte de les administracions públiques al Col·legi i a la seva tasca.

Els canvis normatius, però, s’han produït també a altres nivells, donat que el 2010 es van aprovar els nous Estatuts del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobilària de Catalunya, que substitueixen els anteriors de l’any 1984, obsolets des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

Tenint en compte les competències, algunes exclusives i altres compartides, de la Generalitat de Catalunya, i el fet diferencial sobre la resta de l’Estat que es tracta de l’únic territori en el qual, mitjançant la Llei del dret a l’habitatge i el Reglament del Registre d’agents immobiliaris, es troba regulada l’activitat de mediació, assessorament i gestió en transaccions d’immobles i els drets sobre els mateixos, considerem de vital importància haver-nos dotat d’aquest nou text que ens permetrà seguir gaudint del mateix nivell d’interlocució i respecte que hem assolit davant els organismes i les institucions públiques i privades.
Lamentablement, va ser del tot impossible, malgrat que es va intentar amb insistència, aconseguir la unanimitat entre els quatre col·legis professionals i el text ha estat impugnat judicialment després de la seva publicació no només pel Col·legi de Tarragona sinó també pel Consejo Rector del Consejo General de Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de España, que sembla ser vol seguir exercint plena i completa soberania sobre els col·legis catalans. Com és lògic, la defensa contra aquestes impugnacions recau en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (que va comprovar prèviament a l’aprovació dels Estatuts la seva adquació a la legalitat), en el Consell i en els col·legis de Barcelona, Girona i Lleida.
Malgrat tot, els nous Estatuts del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya estan plenament en vigor. I aquest és només un dels projectes i il·lusions que estem lliutant per aconseguir. Des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i des del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya continuarem exercint la nostra responsabilitat davant les institucions públiques i la societat, com a interlocutors pel que fa a la nostra activitat.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

General

Joan Ollé analitza l’augment de les vendes de pisos del 2010.

En l’emissió de l’informatiu migdia de TVE van analitzar la venda d’habitatges del 2010, que va pujar a Espanya un 6,8%.
Joan Ollé va donar la seva opinió al respecte i va preveure un estancament i fins i tot una baixada de les compravendes durant aquest semestre, com a conseqüència de l’efecte psicològic provocat per l’eliminació de les deduccions fiscals.
Adjuntem link per a veure el vídeo del informatiu. La noticia és a partir del minut 5 i 25 segons aproximadament.

Per veure la notícia podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

General

«En los próximos meses nadie venderá ni comprará si no es estrictamente necesario»

Joan Ollé Bertrán, agente inmobiliario de Barcelona y representante de los agentes de la propiedad inmobiliaria (API) catalanes, señala que 2011 será un año difícil para los agentes inmobiliarios, ya que no será un año de muchas ventas. «Nadie venderá ni comprará si no es estrictamente necesario», sentencia Ollé Bertrán.

El experto se muestra preocupado por cómo evolucionará el primer trimestre de 2011 y todo el año que queda por delante después del recorte en las deducciones fiscales por comprar casa. «Además, el pensamiento que generan estos límites psicológicos impuestos desde las alturas en los compradores es que no sabemos cuál es el precio real de las casas», critica Ollé en el diario El Mundo.

Y es que tras un 2010 positivo por la presión hacia las ventas que ha impuesto la subida del iva y los recortes en las ayudas fiscales, los agentes inmobiliarios ven con incertidumbre el 2011. En opinión del representante de los apis catalanes, «Nadie venderá ni comprará si no es estrictamente necesario»

Así, el motor de las ventas de pisos para 2011 se espera que sea simplemente la necesidad, mientras que otros años el motor del mercado eran el deseo y las expectativas de revalorización. Quienes ya tengan una primera vivienda o los que dispongan de ahorros suficientes o respaldo familiar serán quienes muevan el mercado.

Article publicat a Idealista. Per veure podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

General

Què cal saber a l’hora de triar un agent immobiliari?


En un mercat tan ampli (i complex) com és l’immobiliari, és de cabdal importància saber què és el que s’ha de tenir en compte a l’hora de contractar els serveis d’un agent immobiliari.

Si bé és cert que durant els últims anys la poca regulació de l’activitat de mediació immobiliària ha provocat el deteriorament de la imatge del sector, també ho és que recentment a Catalunya s’han establert normatives que pretenen afavorir la transparència en el sector de l’habitatge i garantir la protecció dels consumidors

En virtut d’aquesta nova normativa, des del 9 de setembre de 2010 entra en vigor el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, al qual estan obligats a inscriure’s tots els agents immobiliaris que operen a Catalunya.

Què podem exigir als agents immobiliaris?

> Que disposin d’una assegurança de caució amb un límit mínim de la garantia de 60.000 euros per agent, establiment obert al públic a Catalunya i any de cobertura. També estan obligats a informar a qui ho sol·liciti de les dades identificadores de l’assegurança de caució (com a mínim, facilitaran el nom de l’entitat asseguradora o financera i el número de referència de la garantia).

> Que disposin d’una assegurança de responsabilitat civil amb un límit mínim de 600.000 euros per agent, establiment obert al públic a Catalunya i any de cobertura.

> Que actuïn amb independència, imparcialitat, prevalença de l’ interès del client, amb prudència i amb subjecció a la legalitat vigent.

> Que informin sobre la normativa i els principis deontològics.

> Que subscriguin sempre nota d’encàrrec.

> Que compleixin el principi de veracitat en la publicitat i l’oferta

> Que tingui la capacitació professional requerida.

> Que coneguin la normativa i actualitzin els seus coneixements.

> Que actuïn amb transparència en el càlcul dels honoraris.

Quines són les característiques del Registre d’homologació d’agents immobiliaris?

> Depèn de la Secretaria d’Habitatge i està gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i les diferents Oficines de Gestió Empresarial (OGE).

> És públic.

> Té caràcter administratiu.

> És obligatori d’acord amb l’apartat 4 de l’article 55 de la Llei 18/2007.

Quins requisits han de complir els agents immobiliaris per a poder accedir al Registre?

> Disposar d’establiment obert al públic, llevat que es prestin els serveis via electrònica o telemàtica.

> Acreditar la capacitació professional per a l’exercici de l’activitat, amb l’aportació d’una titulació universitària relacionada o certificats d’assistència i aprofitament a cursos de formació en matèria immobiliària.

> Declaració responsable amb la qual s’assumeix el compromís de bones pràctiques en la prestació dels serveis immobiliaris.

> Disposar d’una assegurança de caució o garantia amb una entitat asseguradora o financera degudament autoritzada per respondre de les quantitats que es rebin en l’exercici de l’activitat, fins que aquestes quantitats siguin posades a disposició de les persones destinatàries.

> Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que garanteixi els danys i perjudicis que puguin causar durant l’exercici de la seva activitat.

RECORDEU

Els col·legiats del Col·legi d’ Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona tenen:
– Pòlissa de responsabilitat civil
– Garantia
– Inscripció automàtica al registre administratiu d’agents immobiliaris

Com sabem si un agent immobiliari està inscrit al Registre obligatori?

> La inscripció atorga el distintiu d’agent immobiliari homologat per la Generalitat de Catalunya, juntament amb un número que apareix en la placa identificativa, i acredita que la persona que figura en el Registre reuneix els requisits i condicions adequats que el o la faculten per a l’exercici de l’activitat.


RECORDEU

Sense distintiu, no es poden prestar serveis d’agent immobiliari a Catalunya.

Busqueu el distintiu d’agent immobiliari homologat per la Generalitat de Catalunya.

Font: Col·legi d’agents de la propietat immobiliària de Barcelona

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

General

Joan Ollé a TN migdia de TV3

El dia 13/10/10 al Telenotícies migdia de TV3 van a analitzar les vendes de pisos de 2ª mà i Joan Ollé va donar la seva opinió al respecte.
L’informatiu explica que la venda de pisos s’ha recuperat per dos motius:
– La caiguda de preus
– L’eliminació de la deducció fiscal per la vivenda en determinades rendes.

La notícia es pot veure a partir del minut 0:30:00 del link adjunt.

Per veure la notícia podeu fer click aquí.

Joan Ollé Bertrán,
President del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona